Les orenetes

elreixac-oranetes- albalco

Ja fa dies que varen arribar amb la primavera, els primers dies iniciaren establir-se en llocs nous, varen triar sota el taulat del xalet, una intensa activitat en pocs moments varen fer els fonaments d’un nou niu .

Calia actuar ràpid si deixàvem seguir amb el seu projecte haguessin tingut un nou niu en un lloc no desitjat, se les veia voltejar constantment, un altre indret varen escollir, ara ja estan ben instal·lades se les pot veure descansar en els estenedors de la nostra eixida.

Volen constantment, passen per sobre taulats i terrats a tota velocitat, van a avarar-se a la piscina, fan bona companyia, la seva presencia es la confirmació de bon temps.

A finals de setembre tindrem el goig de veure com s’agrupen per emprendre un llarg viatge vers el sud.

Nosaltres esperarem la primavera vinent per tornar a gaudir de la seva companyia.

Ferran

elreixac-oranetes

Gustavo Adolfo Bècquer

Ens va deixar aquest poema sobre les orenetes que jo vaig aprendre de petit:

    Volverán las oscuras golondrinas

 

 

  Volverán las oscuras golondrinas

en tu balcón sus nidos a colgar,

y, otra vez, con el ala a sus cristales

      jugando llamarán;

pero aquéllas que el vuelo refrenaban           

tu hermosura y mi dicha al contemplar,

aquéllas que aprendieron nuestros nombres...

      ésas... ¡no volverán!

 

  Volverán las tupidas madreselvas

de tu jardín las tapias a escalar,              

y otra vez a la tarde, aun más hermosas,

      sus flores se abrirán;

pero aquéllas, cuajadas de rocío,

cuyas gotas mirábamos temblar

y caer, como lágrimas del día...                

      ésas... ¡no volverán!

 

  Volverán del amor en tus oídos

las palabras ardientes a sonar;

tu corazón, de su profundo sueño

      tal vez despertará;                      

pero mudo y absorto y de rodillas,

como se adora a Dios ante su altar,

como yo te he querido..., desengáñate:

      ¡así no te querrán!

oranetes-elreixac-estiu

0
05 Juliol 2012, 20:43
Print